Reviure amor a flor de pell 🌸

Tonram enrere. En aquell mateix instant, aquell instant on et faig la declaració d’amor més boja i inesperada. Tornam enrere, també, en la manera de ser i de parlar l’un amb l’altre. Tornam enrere, i et faig riure i canviar el teu característic caràcter poc dolç, i això també em fa somriure a mi. A aquestes altures… La rialleta absurda d’adolescent enamorada? Em fa por pensar que sigui així, encara que, tal vegada, m’agrada. Tornam enrere, a aquells dies d’estiu, a aquell estiu, el millor de les nostres vides. Tornam enrere a les nits de platja davall el cel estrellat. D’això se’n diu: reviure amor a flor de pell.

🌙

Insomni. Petits moments viscuts impregnen la meva consciència. Insomni. Intent tancar els ulls i conciliar el son, però el meu cap dona voltes volguent esser una mena de “runner” boig que dóna voltes i voltes a una pista d’atletisme. Insomni. La universitat, els treballs, els examens… Massa merda junta. La única cosa positiva de l’insomni, ets tu. Memòries dels nostres instants compartits, junts, creant present. Escrivint la nostra història. La que amb el temps s’omple de capítols, els nostres capítols. 478 pàgines plenes d’amor. Un llibre què sería de tapes més o menys blaves, però no dures, sinó flonjes com un osset de peluix. El nostre llibre. Tu i jo. Tu. El meu amoret, la meva rata. Ara, i per sempre. Maite Zaitut.

Avui escric per tu…

Tanc els ulls i et puc immaginar. Pens que som on tu ets. Que escoltes el que et dic, encara que sigui en silenci; imagino com t’acaron els cabells i la meva ma frega les teves galtetes rosades. Fins hi tot puc sentir l’oloreta de la teva colònia tan fresca… I puc escoltar el teu plor i et vull consolar, et vull cantar, besar-te i tenir-te als meus braços. Però ja sols ets un somni…

Obro els ulls i no hi ets, però és tot el que em queda de tu. Et tenc, i et tendré per sempre al cor i al meu pensament.